Siurana

Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
ben arrapada a la salvatge altura,
cornada d'espais, d'abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,
l'aire té una quietud esfereïda:
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant ver l'esglesieta obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana, 
dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones; 
i només pot finar l'aspra Siurana
desfeta en rocs per carregar les fones.           Josep Carner