Llibre de Sinera. XL

           Però en la sequedat arrela el pi

           crescut des d'ella cap al lliure vent

           que ordeno i dic amb unes poques lletres

          d'una breu i molt noble i eterna paraula:

          m'alço vell tronc damunt la mar,

          ombrejo i guardo el pas del meu camí,

          reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,

          torno la dura veu en nu roquer del cant.

                                                         Salvador Espriu