sábado, 10 de septiembre de 2011

Llibre de Sinera. XL


           Però en la sequedat arrela el pi

           crescut des d'ella cap al lliure vent


           que ordeno i dic amb unes poques lletres


          d'una breu i molt noble i eterna paraula:


          m'alço vell tronc damunt la mar,


          ombrejo i guardo el pas del meu camí,


          reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,


          torno la dura veu en nu roquer del cant.


                                                         Salvador Espriu



1 comentario:

Anónimo dijo...

¡Visca Catalunya llibre!