Llibre de Sinera. XL

           Però en la sequedat arrela el pi

           crescut des d'ella cap al lliure vent

           que ordeno i dic amb unes poques lletres

          d'una breu i molt noble i eterna paraula:

          m'alço vell tronc damunt la mar,

          ombrejo i guardo el pas del meu camí,

          reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,

          torno la dura veu en nu roquer del cant.

                                                         Salvador Espriu

Noves paraules d'agur

Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots el noms de la mort.
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t'agrada,
vist que la lluna encara
sur puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felicíssim.


                                           Salvador Espriu